agreiar

Retour 

1. v. tr. indir.

a. a. a 'plaire à'

PMilB 5,40: E ia non vol Razon qe l'om s'endur / enver celui qi no s'en pot estraire / de lei amar e servir, on si sei; / mas tal razo a vos non se [ms. vos nes, à corr. vos non ges?] agrea

CroisAlbMa 17,5: Mas al mais del poble sapchatz que no agreia, / Ans dizon que·s lairian negar e mar salea / Que ja sela paraula fos per lor autregea

CroisAlbMa 66,7: Lai fon lor acordansa dicha e devizeia; / Bochartz l'a tot primer, vezent de totz, parleia, / Que als us e als autres de totas partz agreia.

CroisAlbMa 128,13: En Guilhelmes d'Encontre, cui so pas non agreia, / Lor es salhitz davant, ab tota sa mainea

b. si vos agreia 's'il vous plaît'

RonsGouirLRol 205: Amix Rollan, digas mi, si vos agreya, / quel aves vist foras en l'encontreya?

RonsGouirLRol 214: So dis l'evesque: «Taysies vos, si vos agreya

RonsGouirLRol 238: Amix Rollan, annas, si vos agreya, / als jovencels que tant an desireya / guerra e batalha…

2. v. tr. dir.

'trouver à son gré, approuver (?)'

BertrBornG 29,16: Jes aitals patz no meillura proesa / Cum aqesta ni autra, com lo grei [var. ni l'autra no l'agrey]

GirRoussHo 1693: E F. respondet: «Re non penrei, / Quar cel non es amics mos per malvei / Qui pren lo son senhor ni qui l'agrei